Sincerament com més m'endinso en les noves tecnologies, més alucino. Aquesta ha estat la sensació al realitzar aquest blog. Veure que tantes persones tenen la capacitat de crear i penjar informació perquè d'altres persones o puguin consultar, m'impressiona.
Al principi com tot el què és nou, t'atavales, però al cap de poc comences a dominar-ne el funcionament i conèixes més i més possibilitats del teu blog. La veritat és que m'ha donat a pensar que en un futur m'agradaria estar conectat amb els meus companys de classe, un cop tots ja estiguem exercint; ens veneficiaria a totes i tots.
El tema que hem triat crec que és molt afi als meus interessos i inquietuds personals i a les del grup de treball. Al cap hi ha la fi és un tema que reivindica que no es necessiten grans recursos materials per començar a fer música; la música la portem dintre, la portem posada. A través del cos i de la veu podem crear ritmes i melodies sols o conjuntament. Crec què és interessant que aquests recursos entrin dins les escoles perquè són el primer pas per acostar el nen a la música.
